A principis de l’estiu de 2008, el plenari de l’Ajuntament de Calp va adoptar l’acord de considerar  més de 150 empleats i empleades com a indefinits no fixes en plantilla fins la provisió reglamentària  de la plaça que estaven ocupant.
Es tracta d’empleats  que, a hores d’ara, han treballat per a l’Ajuntament entre 3 i més de 10 anys.
En coherència amb aquell acord l’Ajuntament hauria de seguir cap a la provisió reglamentària de totes les places ocupades pels indefinits no fixes.
L’amortització d’algunes d’aquestes places que preveu l’actual equip de govern del Partit Popular, recolzat per Carole Saunders i Antonia Avargues de “Calp Independientes – els Verds”, no acompleix allò que va acordar el plenari de l’any 2008 i, pel contrari, vulnera expectatives protegides pel principi de confiança legítima.
Des del moment que un òrgan de l’Ajuntament pren un acord, aquest acord no és pas de l’òrgan, sinó que és de l’Ajuntament, i actuar en contra entra en contradicció amb el principi constitucional de seguretat jurídica, una de les manifestacions del qual és la impossibilitat de deixar sense efecte els acords adoptats si abans no es declaren lesius per als interessos generals i s’impugnen davant els tribunals.
L’amortització de les places, a banda d’infringir el principi de seguretat jurídica, també infringeix el principi de confiança legítima, en virtut del qual, els administrats tenen el dret de confiar que l’administració actuarà en coherència amb allò que anteriorment ha acordat, en aquest cas la provisió reglamentària d’unes places.
Hi ha qui erròniament pensa que una forma de provisió és l’amortització, sens parar esment que aquest dos conceptes són de sentits totalment contradictoris.
La llei no preveu l’amortització de places ocupades fa molts anys i que a més han estat ofertades públicament.
Per tant la manifestació de hui, dia 8 de deembre de 2011, s’ha fet contra la intenció de conductes que són antijurídiques, les quals, ateses la resta de circumstàncies que envolten la qüestió, són també conductes molt injustes, perquè fan pagar una situació de crisi a les parts més febles i a les persones que cap responsabilitat tenen  en haver-la produïda.
L’atur no minva amb amortitzacions i acomiadaments, la manifestació, doncs, ha estat més que justificada.
El veritable problema d’aquesta crisi no són pas els dèficits, ni la qualificació del deute públic que puga fer Standard & Poor’s, el problema de debó no és altre que l’atur.
Seria desitjable que l’ajuntament no l’augmentés.
Una comentari en l'entrada: Seguretat jurídica i confiança legítima