Talla-li el cap!

Martí blandia l’esgarrifadora eina,  tan gran i afilada que hauria pogut fer el mateix paper que la gillotina de la plaça de la Bastille.

L’envoltava, a poca distància, un rotlle d’homes i dones que esperaven el seu torn amb paciència.

Algunes havien tingut un dia de moltes paciències.

De bon matí al centre de salut: a l’anàlisi i poc després a la consulta atapeïda del metge de família.

A l’hora del desdejuni quan va coincidir amb els funcionaris de l’ajuntament que omplien de gom a gom el bar de Leovigildo.

En Correus per arreplegar un certificat que va resultar ser una comunicació d’Hisenda que li demanava que aclarira el compte bancari on volia que li feren l’ingrés de la devolució resultant de la declaració de l’IRPF. Uf, quin alivi!!

-Què faig amb ell, rei?- Va preguntar en Martí.

S’ho va pensar uns segons. I la resposta del ciutadà, que era republicà,  va ser clara, contundent i violenta:

-El millor serà que li talles el cap. Talla-li el cap- li va dir.

-Després el cos a rodanxes-

I en Martí així ho va fer: amb cops certers,va separar el cap  del cos que va fer a rodanxes,  sens que ningú de la rotllana, que guaitava l’operació,  digués ni xibec.

-Del cap en faré brou per a una bullabesa, i la cua la faré amb salsa d’ametlla. Bo i senzill.

-De les millors coses que es poden fer amb un rap fresc amb denominació peix de Calp – va ser el pensament unitari de la concurrència.

En una cassola se sofregeix, al voltant de huit minuts, les rodanxes de la cua de rap, a baixa temperatura. No cal molta sal.

En un morter es pica una llesqueta de pa fregit, o torrat, ametlles pelades, jolivert i una  dent d’all.

Aquesta picada s’afegeix al rap sofregit i les restes que queden al morter s’escuren amb una miqueta d’aigua que també ha de parar a la cassola.

Deu minuts més a foc suau i bon profit.

Hi ha de variants amb queredilla.

L’ametlla es podria substituir per avellana i també hi ha qui afig tomaca i safrà.

Sempre bo.