El Partido Socialista Obrero Español de Calp diu que he rebut un “varapalo” judicial perquè ha guanyat un recurs interposat contra l’aprovació, per decret, Â del reglament de la piscina municipal que regula les normes d’ús, d’aquesta instal·lació.
Aquest reglament tracta coses importants, com, per exemple, que els homes i les dones vagen al vestuari corresponent, que els usuaris de la piscina porten banyador i gorro, o que es dutxen abans d’entrar a l’aigua, que s’ha de nadar seguint els carrers de la piscina, etc.
I un tribunal, després de tres anys de funcionar la piscina, ha dit que eixe reglament no es pot aprovar per decret, s’ha d’aprovar per acord plenari, tot acceptant les tesis del Partido Socialista Obrero Espanyol de Calp.
La meua tesi és que com les normes d’ús de la piscina només afecten al usuaris de la pròpia piscina es podia aprovar per decret, sense més tràmit. Només un reglament que afectara a tota la població en general es competència del plenari.
Cal dir que sobre el contigut del reglament el Partido Socialista Obrero Español de Calp no ha dit cap cosa, d’on podriem pensar que el mencionat reglament té la seua aprovació tàcita, si més no.
Però el que li va sentar mal, pel que s’ha vist molt mal, Â al Partido Socialista Obrero Español de Calp és que, quan es va reobrir las piscina, el reglament s’aprovara per decret d’alcaldia en lloc pel plenari i, només per aquest motiu, va posar un recurs que ara ha guanyat, després de més de tres anys de reoberta la piscina.
Si observem el text de la sentència, es pot vore que és una resolució, on les parts son  el Grupo Municipal Socialista del Ayuntamiento de Calpe i l’Ajuntament de Calp.
La sentència no anomena mai el meu nom, perquè no he segut  part del judici, amb la qual cosa el “varapalo” és, afortunadament, més metafísic que real.
L’Alcalde de Calp, siga qui siga, és un organ de l’Ajuntament.
No diré quina opinió em mereix posar un recurs a una resolució quan no tens, ni al·legues, cap motiu de fons.
Quan es va firmar el decret per aprovar el reglament l’objectiu era tornar a reobrir la piscina municipal, la qual al final de la legislatura anterior tenia més de mil usuaris.
En principi, no sabia com traduir “varapalo” al valencià, al final m’he decidit per garrotada.
I en aquesta qüestió de la piscina, la veritable garrotada, al meu parer, va ser la decisió adoptada pel Partido Socialista Obrero Español de Calp de  tancar la piscina i després no tindre cap iniciativa viable per posibilitar l’ús de la instal·lació als ciutadans del nostre poble.
Torne a repetir: el que era important era reobrir la piscina, instal·lació tancada per decisió del Partido Socialista Obrero Español de Calp que, amb aquesta sentència, ha obtingut una gran victòria als tribunals, després de tres anys de la reapertura de la piscina, per la qual cosa li done la meua enhorabona, per defensar judicialment qüestió tan estratègica pels interessos generals de Calp, com és, com s’aprova el text sobre les matèries regulades al reglament de la piscina, que ja he dit quins són.
Xe, tot un èxit!!
I jo, doncs, em quede amb el “varapalo” metafísic producte de l’activitat judicial del Partido Socialista Obrero Español de Calp, amb la satisfacció d’haver fet tot el possible per reobrir les instal·lacions de la piscina i haver mantingut tots els serveis de l’Ajuntament de Calp, mentre he tingut la responsabilitat d’ostentar l’alcaldia i posibilitar fotos com la que tanca aquesta entrada.
Retroenllaç: De yernos | CambiaCalp
Retroenllaç: SUPERANT KAFKA | BLOC DE XIMO TUR