Gall dindi i bescuit de xocolata amb panses maridat amb vi de Miguel del Tort.

L’altre dia vaig tindre una parella de convidats a dinar que, a més de ser matrimoni, són joves i estan enamorats.

Atés el que he dit, no els deu caldre però, per si de cas, vaig pensar que no mai ve mal un menjar amb tocs afrodisíacs, amb espècies orientals.

Prèviament salades lleugerament, vaig sofregir, a foc viu, en una cassola, una cuixa de gall dindi, per persona, també conegut com indiot o titot.

En estar daurades les cuixes de l’au, vaig afegir al sofregit una ceba mitjana per comensal, tallada en juliana,  acompanyades d’unes fulletes de llorer i un sis grans d’all sencers i sens pelar.

Sempre que hi ha all cal abaixar el foc perquè no mai es creme.

En estar sofregida la ceba es posen sis o set grans de pebre negre i tres o quatre claus d’espècia que són uns botons florals del claveller, planta originària d’Indonèsia.

Un polsim, no més allà d’una culleradeta de café, de curri i immediatament un bon xorroll de conyac i una mica d’aigua.

Llavors només cal esperar la cocció que s’ha de fer a foc lent amb la cassola tapada.

Amb uns vint minuts hi ha suficient.

Heus ací el resultat al plat:

Mentre, una ensalada de fulles de roure, creixems, herba de canonges, ruca i lletçons, amb tomaca, tot amanit amb un bon oli i sal amb herbes aromàtiques (hi ha una que es comercialitza amb el nom herbamare que és boníssima) és un bon començament de qualsevol àpat.

Josep i Nadja, els amics convidats, van tindre la feliç idea de portar una ampolla d’un vi artesanal que fa Miguel del Tort que és molt del nostre gust; perquè quan el beus és com si et begueres l’essència ancestral d’aquesta terra nostrada presidida per Ifac immens.

Estava, dic bé, boníssim.

La pega, que diuen que ja no li’n queda.

Els postres, com podeu veure, van consistir en un bescuit de xocolata amb panses.

Un altre dia, si voleu, ja us dic com es fa.