“Els poders públics promouran les condicions favorables per al progrés social i econòmic i per a una distribució de la renda regional i personal més equitativa, dins el marc d’una política d’estabilitat econòmica. De manera especial realitzaran una política orientada cap a la plena ocupació.”
Això es pot llegir a la Constitució. Res no diu ni de la prima de risc, ni de l’índex de l’IBEX.
L’actual és  altra crisi capitalista més.
No passa cap cosa que no ho hagués previst, fa més de cent anys, Karl Marx.
Ens demanen, i cal fer-los, esforços per eixir de la crisi. Esforços que cal repartir-los de manera  solidària i amb justícia contributiva: qui més pot, més ha de fer.
I entre els qui més poden, no estan ni els desocupats, ni els empleats públics de l’Ajuntament de Calp que tenen el risc de perdre la seua feina perquè s’actua més per aconseguir l’estabilitat pressupostària – que no dic que no siga convenient – que per fer justícia amb unes persones que cap culpa tenen de la seua situació irregular.
També hi podem llegir  a la Constitució que tothom contribuirà al sosteniment de les despeses públiques d’acord amb la seva capacitat econòmica mitjançant un sistema tributari just inspirat en els principis d’igualtat i progressivitat.
I això no succedeix a Calp quan hi ha grans propietats que no mai han pagat  impostos, o quan un altra propietat aconsegueix, per la seua ocupació, encara que siga il·legal, una indemnització que multiplica per 10.000 (no és cap errada) el seu valor que figura al cadastre.
Sempre es parla de reduir  despeses, però poques vegades d’augmentar ingressos o  de qui més tinga més contribuïsca.
Un desenfocament més, com a les notícies que estic sentint: la prima de risc, la intervenció del Banc de València, l’obertura a la baixa de la borsa de Milà, que no saben on està Rajoy, el proper congrés del PSOE… però no res dels cinc milions de persones desocupades.
I això que la Constitució diu allò de l’especials polítiques de plena ocupació.