Discriminació del valencià

Plec
Aquesta és un pàgina del plec de condicions d’un contracte administratiu de l’Ajuntament de Calp, que està en curs de licitació.

Exigeix que tota la documentació de les proposicions o sol·licituds a presentar estiga en castellà, i en cas d’estar en altra llengua que hi haja una traducció oficial.

És cosa que cal esmenar perquè la llengua pròpia de Calp es el valencià i, a més, cal complir l’ordenament jurídic.

I les normes de l’ordenament jurídic vigent que, per exemple, s’imcompleixen són:

1.- La Constitució, on l’article 3 punts 2 i 3 diu:

2. Les altres llengües espanyoles seran també oficials en les respectives comunitats autònomes d’acord amb els seus estatuts.
3. La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d’Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d’especial respecte i protecció.

2.- L’Estatut d’Autonomia, on l’article 6 diu:

«Article sext
1. La llengua pròpia de la Comunitat Valenciana és el valencià.
2. L’idioma valencià és l’oficial a la Comunitat Valenciana, igual que ho és el castellà, que és l’idioma oficial de l’Estat.
Tots tenen dret a conéixer-los i a usar-los i a rebre l’ensenyament del, i en, idioma valencià.
3. La Generalitat garantirà l’ús normal i oficial de les dos llengües, i adoptarà les mesures necessàries per tal d’assegurar-ne el coneixement.
4. Ningú no podrà ser discriminat per raó de la seua llengua.
5. S’atorgarà especial protecció i respecte a la recuperació del valencià.
6. La llei establirà els criteris d’aplicació de la llengua pròpia en l’Administració i l’ensenyament.
7. Es delimitaran per llei els territoris en els quals predomine l’ús d’una llengua o de l’altra, així com els que puguen ser exceptuats de l’ensenyament i de l’ús de la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana.
8. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua és la institució normativa de l’idioma valencià.»

3.- La Llei d’Ús i Ensenayment del Valencià on es pot llegir, entre d’altres articles,

Article 2.n
El valencià és llengua pròpia de la Comunitat Valenciana i, en conseqüència, tots els ciutadans tenen dret a conéixer-lo i a usar-lo oralment i per escrit tant en les relacions privades com en les relacions amb les instàncies públiques.

Article 3.r
Sense perjudici de les excepcions regulades en aquesta Llei, l’ús del valencià pels ciutadans en les relacions tant públiques com privades, produeix plens efectes juridics, igual com si emprassen el castellà, sense que puga derivar-se de l’exercici del dret a expressar-se en valencià, qualsevol forma de discriminació o exigència de traducció.

Article 10
Al territori de la Comunitat Valenciana, tots els ciutadans tenen el dret a adreçar-se i relacionar-se amb la Generalitat, amb els ens locals i altres de caràcter públic, en valencià.

Aquesta entrada ha esta publicada en Opinions i notícies. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.