“La obra a escenificar será en castellano”

Ho havia llegit al Facebook i no podia, o no volia, creure-m’ho.

L’Ajuntament de Calp ha convocat un certàmen de teatre  i limita que les obres estiguen escrites en castellà.

Al punt 6 de la base 3 del certàmenes diu: “La obra a escenificar serà en castellano”.
Ho podeu llegir a l’il·lustració que hi ha a l’inici de l’entrada.

Crec que no cal dir que tal cosa és contrària a l’article 3 de la Constitució, a l’article 6 de l’Estatut d’Autonomia i,  des de l’inici al final, a tota la Llei d’Ús i Ensenayment del Valencià.

Per no parlar del despreci a la llengua que hem parlat els calpins des del segle XIII.

El certàmen porta el nom d’un actor calpí, Antonio Ferrer, que té una vis còmica insuperable precissament en valencià, la llengua que ha rebut dels seus avantpassats.

Ens hem fet farts de riure amb les  interpretacions d’Antonio Ferrer, “Antonio el Cartero”, moltes vegades fent parella teatral amb la regidora Antonia Avargues, de pare i mare valencianoparlants, les actituds polítiques de la qual ens resulten, fa temps, totalment inexplicables, en aquesta qüestió o en l’afer dels més de setanta empleats públics  que després de portar entre quatre i més de quinze anys treballant per a l’Ajuntament, ara, els volen enviar a l’atur.

Demà, 23 de desembre de 2011, un dia abans de la nit de Nadal, faran un plenari per deixar persones sense feina.

Amb una tècnica propagandística goebbeliana¹, ens ho intentaran vendre com necessari, tot i que hi ha d’altres maneres més justes i eficients per lluitar contra la crisi que enviar a l’atur empleats el sou mitjà dels quals està al voltant dels mil euros, quan restaran el sous més alts, a més dels assessors i càrrecs de confiança.

Aquest drama també ho justificaran en “castellano”.

Val que són nivell distints d’injustícia, però injustícia al cap i a la fi.

Contra ambdues farem tota l’opossició social i jurídica que ens siga possible.

En uns dies, encara que siga Nadal, presentarem al·legacions contra els acomiadaments i contra la impossibilitat d’emprar la nostra llengua a una activitat cultural que es desenvoluparà a Calp, no a Navalmoral de la Mata, ni a Càceres, llocs que puc recomanar perquè els conec personalment.

¹Goebbels: Ministre de Propaganda de Hitler.

Principis de la propaganda de Goebbels

1.- Principi de simplificació i de l’enemic únic. Adoptar una única idea, un únic símbol. Individualitzar a l’adversari en un únic enemic.

• 2.- Principi del mètode de contagi. Reunir diversos adversaris en una sola categoria o individu. Els adversaris s’han de constituir en una suma individualitzada.
• 3.- Principi de la transposició. Carregar sobre l’adversari les pròpies errades o defectes, responent a l’atac amb l’atac. “Si no pots negar les males notícies, inventen d’altres que distreguin”.
• 4.- Principi de l’exageració i de la desfiguració. Convertir qualsevol anècdota per petita que sigui, en una amenaça greu.
• 5.- Principi de la vulgarització. Tota propaganda ha de ser popular, adaptant el seu nivell als menys intel·ligents als que va dirigida. Quan més gran sigui la massa a convèncer, més petit ha de ser l’esforç mental a realitzar. La capacitat receptiva de les masses és limitada i la seva comprensió escassa; a més, tenen una gran facilitat per oblidar.
• 6.- Principi de l’orquestració. La propaganda ha de limitar-se a un nombre petit d’idees i repetir-les incansablement, presentades un i altre cop des de diferents perspectives però sempre convergint sobre el mateix concepte. Sense fissures ni dubtes. D’aquí també ve la famosa frase: “Si una mentida es repeteix prou, acaba per convertir-se en realitat“.
• 7.- Principi de renovació. S’han d’emetre constantment informacions i arguments nous a un ritme tal que quan l’adversari respongui, el públic ja estigui interessat en una altra cosa. Les respostes de l’adversari mai han de poder contrarestar en nivell creixent de les acusacions.
• 8.- Principi de la versemblança. Construir arguments a partir de fonts diverses, mitjançant els “globus sondes” o “informacions fragmentaries”.
• 9.- Principi de l’acallament. Deixar de banda les qüestions sobre les que no es tenen arguments i dissimular les notícies que afavoreixen a l’adversari, també contraprogramant amb l’ajut dels mitjans de comunicació afins.
• 10.- Principi de la transfusió. Per regla general, la propaganda opera sempre a partir d’un substrat preexistent, ja sigui una mitologia nacional o complexes d’odis i prejudicis tradicionals; es tracta de difondre arguments que puguin arrelar en actituds primitives.
• 11.- Principi de la unanimitat. Arribar a convèncer a molta gent que pensa “com tothom”, creant una falsa impressió d’unanimitat.