ximotur.com

L’evidència no es pot negar.

Les coses no van bé.

En alguns aspectes van molt malament.

Moltes de les il·lusions i esperances que es van generar a partir del resultat de les últimes eleccions municipals s’han dissipat.

Que el PP ho fera malament no  concedeix cap butlla per a no fer les coses com toquen.

He de dir que estic bastant trist.

Al llarg d’aquests cinc mesos he anat acumulant i guardant discretament greuges.

El PSOE és el grup majoritari del govern de Calp, gràcies als vots d’Antonia Avargues, Antonio Romeua i el meu.

Amb la mateixa legitimitat democràtica podria ser el que ara és el PP: El grup majoritari – i minoritari- de l’oposició.

Són conseqüències d’unes lleis electorals que el BLOC no ha fet, les han fet el PP i el PSOE – el PPSOE que diuen alguns –.  

M’han censurat que haja manifestat públicament les meues discrepàncies.

Si mantinc que, per transparència,  les parets de l’Ajuntament haurien de ser de vidre,  la crítica i la discrepància, la faré públicament.

I el mateix espere: Que les crítiques se’m facen públicament, no que es facen en fòrums ocults, com s’ha fet per part del PSOE.

He segut objecte de desqualificacions i censures per part de qui i a qui li he prestat expressament el meu suport perquè configurara el govern de Calp i dol  que hagen segut, en alguns casos, com ja fera el PP, atacs personals en els mencionats fòrums ocults, tot considerant a qui t’ha donat el seu suport com un enemic a controlar i neutralitzar. 

“La llei sempre no es pot complir”.  (Quan? Pregunte.)

Ho he hagut d’escoltar de boca de Joan Morató a l’inici d’una discusió, negociació, sobre l’estat del pacte de govern de Calp.

Evidentment no hi estic d’acord!!!

L’acció de govern cal que sempre estiga presidida pel principi de legalitat, per l’imperi de la llei. 

Això, a banda de ser de trellat, ho diu qualsevol constitució d’un estat de dret, que ho és – estat de dret- en virtut que la llei sempre s’ha de complir.

Del contrari s’estableix l’arbitrarietat; perquè… qui determina quan o quina llei no s’ha de cumplir?

Si et diuen que la llei no sempre es pot complir,  es pot pensar que a l’esquema mental d’aquesta persona, el principi de compliment dels pactes – pacta sunt servanda, en llatí - no existeix tampoc, car els pactes són lleis entre els pactants.

Si et diuen que la llei no sempre es pot complir, et podrien dir, amb la mateixa lleugeresa, que els pactes no sempre es poden complir.

Amb una persona que manifesta aquesta opinió hi sóc incapaç d’encetar o mantenir qualsevol negociació.

Doncs quina garantia puc tindre del compliment d’allò que es negocia, si  el que vull negociar no és altra cosa que l’observació de la llei a l’acció de govern de Calp?

Quan alguna persona vulga negociar amb mi alguna cosa relativa al govern de Calp, cal que tinga clar  què significa estar a un estat de dret, on l’imperi de la llei, garanteix la prohibició de l’arbitrarietat dels poder públics, la igualtat, la llibertat, la seguretat jurídica i la responsabilitat dels representants polítics.

Després de sentir que la llei no sempre es pot cumplir, m’en vaig  anar de la reunió.

Vaig deixar que Antònia Avargues i Dimas Montiel, per part del BLOC,  seguiren la negociació, junt amb Antoni Romera.

Em vaig sentir, com ja he dit, incapaç mentalment de mantindre una converça de negociació on no es tenen clares les regles de l’estat de dret, les regles de la negociació.

Salut

En el ple de dijous, el regidor Juan Roselló ens va tornar a delectar amb un dels seus habituals espectacles de personatge que no té vergonya ni la coneix.

A aquest últim episodi va sobrepassar molts límits per la seua mala intenció política  i mala educació, doncs es va burlar de la corporació municipal, del públic, de les institucions, dels premiats Jaume Pastor i Fluixà i del poble de Calp en general, tot presentant una moció en què demanava la Medalla de Plata al mèrit ciutadà per al periodista Cèsar Palazuelos.

La voluntat del regidor no era una altra que insultar la intel.ligència de les persones allí presents i, com no, denigrar el periodista que no es trobava present per  poder defendre’s.   I tot perquè  li guarda rancor; no li perdona que haja sigut ell qui va destapar el “xanxullo” que es portaven entre mans Roselló i el seu cunyat per a executar les obres de la xarxa transversal d’aigües, amb un sobrecost determinat per la comissió de preus de més d’un milió d’euros. 

L’article 7 del Codi Civil diu que “els drets hauran d’execitar-se d’acord amb les exigències de la bona fe”, a més, continua dient, en la segona part de l’article, que “la Llei no empara l’abús del dret o l’exercici antisocial del mateix. Tot acte o omissió que per la intenció del seu autor, pel seu objecte o per les circumstàncies en què es realitze sobrepasse manifestament els límits normals de l’exercici d’un dret, amb dany per a tercer, donarà lloc a la corresponent indemnització i a l’adopció de les mesures judicials o administratives que impedisquen la persistència en l’abús”.

I no hi ha bona fe si es contracta una empresa de “busoneo” propietat del teu cunyat per fer una obra pública hidràulica amb un sobrecost, siga el que siga.   I no hi ha bona fe, en definitiva, si es formula una moció amb la intenció de denigrar una persona i burlar-se de les institucions democràtica i del poble de Calp. 

He parlat amb l’alcalde de Calp, Luis Serna, i li he manifestat que no es pot permetre que Roselló exercisca  de mala fe el dret de presentar mocions que tenen una manifesta intenció dolenta i allunyada dels interessos generals del poble de Calp. A la propera reunió de la Junta de Govern de Calp, proposaré que es prenguen les mesures administratives escaients, d’acord amb el ROF, per impedir la persistència de Roselló en l’abús l’abús de dret i en el descrèdit de la corporació municipal de Calp.  No descarte proposar que es done compte de la conducta de Roselló a l’executiva nacional del PP, ja que sembla que l’executiva local i la provincial està d’acord amb les activitats d’aquest personatge, el qual comença a ser conegut amb el sobrenom de l’imputat provincial. 

En acabar el plenari va tindre la barra d’allargar-me la mà per saludar-me. Li vaig dir que mentre no demane disculpes a poble  i no deixe de burlar-se de Calp es pot estalviar saludar-me o parlar-me

De vegades, em diverteix molt, però molt – és ben còmic – llegir el que escriuen, principalment, Javier Morató i Joan, perdó… Juan Roselló a la separata que el PP de Calp insereix al setmanari Calper Wochenblatt.

Xé, que els trobe graciosos, encara que no ho siguen normalment,  quan estan cabrejats!!

Alhora que em diverteix,  em preocupa veure com  aquests del PP de Calp, subratlle de Calp -tot i que Juan Roselló seria del Puerto de Santa Maria-  encara no s’han tret de damunt el franquisme; no saben que és la separació de poders; confonen  funcionaris de les forces armades o de seguretat amb autoritats polítiques; o obliden que la Constitució diu que a l’estat espanyol no hi ha religió oficial, tot i que  reconeix – és evident – que la religió catòlica, apostòlica i romana és la majoritària.

Repeteix, no s’han tret el franquisme de damunt, i per això, entre d’altres actitutds, no recolzen el canvi de noms dels carrers que feien, al nostre poble, apologia d’aquest règim, després de quasi trenta anys de la seva desaparició.  

Crec que s’ho haurien de fer mirar, una nostàlgia de trenta anys podria – jo n’estic segur – ser un problema psicològic de retroneurofranquisme. 

Luis Serna (alcalde tranquil amb independència que jo estiga, o no, al poble) ha designat Dimas Montiel assessor de l’equip de govern.

Per informació i claredat, que jo no me n’amague de res: 

1.- Ha estat designat  a proposta meua, després de parlar amb el propi Dimas.

2.- És de Dénia. El seu avi, que és de Calp, ha segut soci de mon pare. Tinc molta amistat i vull molt, les seus ties, que són filles d’un altre soci de mon pare, i a un oncle seu que també és fillol de mon pare. 

3.- És militant del BLOC. 

4.- És rival polític meu dintre del BLOC. 

5.- Anava de número 3 – lloc al que jo també vaig optar, però els membres del Consell Nacional de BLOC, per gran majoria, van decidir que fos ell – a les llistes que el Compromís va presentar per Alacant, a les darreres eleccions a les Corts Valencianes.    

6.- També anava, crec que de deu, no de déu, a les llistes municipals del BLOC de Dénia.

7.- En una setmana ha enllestit el projecte de pressupost de la regidoria de l’Agenda 21 local.

8.- No és el director de la Casa de Cultura.

9.- És més que evident que té més cultura i sap més d’Agenda 21 Local que Javier Morató, Juan Roselló o Alberto Urbiola tots junts. No se li ocorreria mai dir que una manca de 424.000 euros de diners és una diferència d’arqueig, ni tampoc contractar una empresa de “busoneo” per fer una obra hidràulica i parla i escriu la llengua que és pròpia dels valencians i calpins des del segle XIII – la llengua… ell és del segle XX -.    

10.-  Cobrarà 30.000 euros anuals i n’estic segur que se’ls guanyarà.  

És el segon ministre que visita Calp d’ençà que hi ha un nou govern al poble.

Me’n vaig uns dies fora. Des del dia 16 de juny que no he eixit, pràcticament, de Calp.

Espere tindre bona conexió d’internet i estar en contacte, me’n porte un ordinador portàtil que té una targeta de conexió 3G.

Les altres vegades que he eixit fora – a l’extranger – no ha funcionat gaire bé, però ara tinc una nova configuració la qual notareu si funciona en veure si envie correus i si escric per ací.

Ja queda menys per als 100 dies de gràcia que s’atorga a tot nou govern. Tret que hi haja traició amb traïdoria, aquest govern arribarà a vell, diga el que diga el PP.

Perquè és trair al poble de Calp donar el govern o governar, per exemple, amb qui ha contractat obres hidráuliques a una empresa de “busoneo”, o amb qui ho ha consentit i no s’ha penedit públicament davant els ciutadans calpins.

També queda menys perquè conductes desleials i de mala fe, que hi ha,  tinguen una resposta contundent, perquè la desleialtat i la mala fe, no la paga el govern sinò principalment el poble.

Estic ben enfadat amb Acciona.

Jo pensava que això del xicle seria un invent modern, però acabe de llegir que a Finlàndia, que és un lloc al qual tinc ganes d’anar des de que vaig veure el film de Julio Medem, Els Amants del Cercle Polar, han descobert un xicle de cinc mil anys d’antiguitat.

Un autèntic paleoxicle.!!

Els xicles constitueixen una font de brutícia de la qual no es lliuren els carrers de Calp.

Fa uns dies varem provar una màquina que mitjançant CO2 – carbònic – gelat feia saltar els xicles del paviment urbà

La màquina és eficaç, tothom ho va veure; ara necessitem que també siga eficient, concepte que fa referència a l’economia de l’eficàcia i que condiciona l’utilització de qualsevol eina.  Si ho és d’eficient, emprarem aquesta maquineta per netejar els carrers de Calp d’aquesta plaga gomosa i evitarem que a l’any 7007, d’ací cinc mil anys més, algú arribe a la conclusió que potser hauríem d’haver sigut més exigents amb Acciona.

El museu del còmic va ser inaugurat per Javier Morató el dia 15 de juny de 2007, just un dia abans de la formació de la nova corporació municipal i del canvi de govern a l’Ajuntament de Calp, amb una exposició sobre el còmic valencià, integrada per material propietat de la Biblioteca Valenciana.

L’exposició va finalitzar el dia 2 de juliol, data en què se n’havia de traslladar a un altre poble.

Per substituir aquesta exposició el govern municipal anterior li va dir a la directora de museus que s’havia pactat amb la Diputació d’Alacant una mostra de fotografies de Canito. No conec Canito, però l’he buscat al Google i sembla, oh sorpresa! que és un fotògraf taurí.

La veritat:  poc li peguen unes fotos de bous a un museu del còmic, però la cosa no s’acaba ací. Quan la directora de museus de Calp es va posar en contacte amb el diputat de cultura, aquest li va dir que la mencionada exposició estava ja destinada a un altre poble i si volia podia enviar-li una mostra de ceràmica d’Agost, cosa que, supose estareu d’acord,  encara li pegava menys al museu del còmic que les fotos de toreros, banderillers, picadors, peons de brega, etc.

El resultat és que  el museu es va tancar i el personal de cultura, a tota virolla, es va  posar a buscar material per exposar.

Aquest, al remat ha estat proporcionat per dos joves creatius, Ulises i Surco, ambdós nascuts el dia 30 de març de 1986, guardonats pel concurs de Manga i Anime que va organitzar la regidoria de Joventut de Calp quan el seu responsable era  César Sánchez que va tindre l’atenció de vindre a la reobertura del museu.

Ara toca donar les gràcies als artistes, a Marco, a Empar, a Encarna i a algú més que també s’ho mereixerà, però que jo encara no me n’he adonat de la circumstància, i de rebot al meu amic César, per  estar al costat dels museus de Calp i per organitzar el concurs de Manga i Anime.

Uns altres, potser, haurien organitzat un concurs no de Manga, sinó de MANGUIS; modalidad obras hidráulicas contratadas a empresas de buzoneo del cuñado; premio, según el sobrecoste. Guardó, no cal ser endeví,  que s’hauria emportat qui tots pensem. Veritat que sí?

El concert astronòmic consisteix en una audició de piano, acompanyada, si pot ser, amb una projecció d’allò que veuriem des de Calp si no haguera contaminació lumínica.

L’audició se celebrarà el proper divendres, dia de Sant Llorenç, a les 20.30 hores al Saló Blau de la Casa de Cultura Jaume Pastor i Fluixà de Calp.

Tots els pianistes els hem trobat per la Via Làctia, sistema solar, planeta la Terra, coordenades 38º 38′ 34″ N – 0º 02′ 38” E.

Enguany no hem pogut trobar músics d’altra galàxia… ja ho intentarem a la propera edició.

Amb aquest concert es pretén reivindicar la visió del cel impedida per la contaminació lumínica.

El concert coincidirà amb la pluja de Perseides, estels originats per un filament de pols que es va desprendre del cometa Swift-Tuttle,  el qual es pot veure des de la Terra cada 135 anys, temps que tarda en donar la volta al Sol. 

Les Perseides reben aquest nom perquè, en observar el cel nocturn, semblen provenir de la constel·lació de Perseu.

Popularment aquesta pluja d’estels es coneguda amb el nomb de les llàgrimes de Sant Llorenç, perquè s’associa amb les llàgrimes que va abocar Sant Llorenç en ser cremat en una foguera, concretament amb una graella; per això el monestir de Sant Llorenç de l’Escorial té forma de graella invertida, amb mànec i tot.

Mitjançant els concerts astronòmics es vol conscienciar a la ciutadania dels efectes degradants que la contaminació lumínica té sobre el medi nocturn.

Sabíeu que a Canàries tenen una llei de protecció del cel?

Salut

Això és el que va cridar un friki, saludat efusivament per Javier Morató i Joan Roselló, en veure que no s’interpretava la Marxa Real quan eixia la imatge de la Mare de Déu de l’església.

Poc abans, Juan Roselló, ja sabeu el diputat provincial que contracta obres hidráuliques a empreses que es dediquen al “buzoneo”, havia escomés l’Alcalde i a mi tot dient-nos que som uns “sinvergüenses” – No sé què serà ell-.

El motiu de l’insult és que l’home volia anar a la primera fila del protocol de la processó i li vam dir que se n’anara al seu lloc que no és altre que amb els Regidors que no tenen delegació.

Si voleu saber l’ordre de protocol, només teniu que veure els articles 12 i 16 del Real Decret 2099/1983.

Artículo 12.

En los actos en el territorio propio de una Comunidad Autónoma regirá la precedencia siguiente:

1. Rey o Reina.
2. Reina consorte o Consorte de la Reina.
3. Príncipe o Princesa de Asturias.
4. Infantes de España.
5. Presidente del Gobierno.
6. Presidente del Congreso de los Diputados.
7. Presidente del Senado.
8. Presidente del Tribunal Constitucional.
9. Presidente del Consejo General del Poder Judicial.
10. Vicepresidentes del Gobierno, según su orden.
11. Presidente del Consejo de Gobierno de la Comunidad Autónoma.
12. Ministros del Gobierno, según su orden.
13. Decano del Cuerpo Diplomático y Embajadores extranjeros acreditados en España.
14. Expresidentes del Gobierno.
15. Presidentes de los Consejos de Gobierno de otras Comunidades Autónomas.
16. Jefe de la Oposición.
17. Presidente de la Asamblea Legislativa de la Comunidad Autónoma.
18. Delegado del Gobierno en la Comunidad Autónoma.
19. Alcalde del municipio del lugar.
20. Jefe de la Casa de su Majestad el Rey.
21. Presidente del Consejo de Estado.
22. Presidente del Tribunal de Cuentas.
23. Fiscal general del Estado.
24. Defensor del Pueblo.
25. Secretarios de Estado, según su orden, y Presidente de la Junta de Jefes de Estado Mayor y Jefes de Estado Mayor de los Ejércitos de Tierra, Mar y Aire.
26. Vicepresidentes de las Mesas del Congreso de los Diputados y del Senado, según su orden.
27. Presidente del Consejo Supremo de Justicia Militar.
28. Capitán General de la Región Militar, Capitán General y Comandante General de la Zona Marítima, Jefe de la Región o Zona Aérea y Comandante General de la Flota, según su orden.
29. Jefe del Cuerpo Militar y Secretario general de la Casa de su Majestad el Rey.
30. Consejeros de Gobierno de la Comunidad Autónoma, según su orden.
31. Miembros de la Mesa de la Asamblea Legislativa de la Comunidad Autónoma.
32. Presidente y Fiscal del Tribunal Superior de Justicia de la Comunidad Autónoma.
33. Subsecretarios y asimilados, según su orden.
34. Secretarios de las Mesas del Congreso de los Diputados y del Senado, según su orden.
35. Encargados de negocios extranjeros acreditados en España.
36. Presidente del Instituto de España.
37. Jefe de Protocolo del Estado.
38. Presidente de la Diputación Provincial, Mancomunidad o Cabildo Insular.
39. Directores generales y asimilados, según su orden.
40. Diputados y Senadores por la provincia donde se celebre el acto.
41. Subdelegado del Gobierno en la provincia.
42. Rectores de Universidad en cuyo distrito tenga lugar el acto, según la antigüedad de la Universidad.
43. Presidente de la Audiencia Territorial o Provincial.
44. Gobernador militar y Jefes de los Sectores Naval y Aéreo.
45. Director insular de la Administración General del Estado, en su ámbito.
46. Tenientes de Alcalde del Ayuntamiento del lugar.
47. Comandante militar de la plaza, Comandante o Ayudante militar de Marina y Autoridad aérea local.
48. Representantes consulares extranjeros. 

Artículo 16.En los actos en el territorio de una Comunidad Autónoma regirá la precedencia siguiente:

1. Gobierno de la Nación.
2. Cuerpo Diplomático acreditado en España.
3. Consejo de Gobierno de la Comunidad Autónoma.
4. Mesa del Congreso de los Diputados.
5. Mesa del Senado.
6. Tribunal Constitucional.
7. Consejo General del Poder Judicial.
8. Tribunal Supremo de Justicia.
9. Asamblea Legislativa de la Comunidad Autónoma.
10. Consejo de Estado.
11. Tribunal de Cuentas.
12. Tribunal Superior de Justicia de la Comunidad Autónoma.
13. Ayuntamiento de la localidad.
14. Presidencia del Gobierno.
15. Ministerio, según su orden.
16. Consejerías de Gobierno de la Comunidad Autónoma, según su orden.
17. Instituto de España y Reales Academias.
18. Delegación del Gobierno en la Comunidad Autónoma.
19. Diputación Provincial, Mancomunidad o Cabildo Insular.
20. Audiencia Territorial o Provincial.
21. Claustro Universitario.
22. Representaciones consulares extranjeras.

Ja ho veiu, segons l’article 16 de l’esmentada norma la Dipu va darrere dels Ajuntaments i d’acord amb l’article 12 van davant dels tinents d’alcalde els diputats i senadors elegits per la província.

Potser es refereix als diputats de les Corts de Madrid, però com la cosa és dubtosa, i “ante la duda la más cojonuda” César Sánchez que és, a banda de bon xicot i simpàtic, diputat a les Corts de València sí que anava a la primera fila d’autoritats.

Noteu que Juan Roselló és diputat provincial, elegit pels regidors del PP del partit judicial de Dénia, no mai per la ciutdania de la província, o siga que ací no té més lloc de protocol que aquell que li correspon per ser regidor de Calp.

Una altra cosa, els jutges tenen prohibit per la Llei Orgànica del Poder Judicial l’anar a actes públics tret que siguen per complimentar al Rei o actes judicials. Un jutge ha de ser independent o, com  mínim, semblar-ho.

Artículo 395.

No podrán los jueces o magistrados pertenecer a partidos políticos o sindicatos o tener empleo al servicio de los mismos, y les estará prohibido:

1. Dirigír a los poderes, autoridades y funcionarios públicos o corporaciones oficiales, felicitaciones o censuras por sus actos, ni concurrir, en su calidad de miembros del Poder Judicial, a cualesquiera actos o reuniones públicas que no tengan carácter judicial, excepto aquellas que tengan por objeto cumplimentar al Rey o para las que hubieran sido convocados o autorizados a asistir por el Consejo General del Poder Judicial.
2. Tomar en las elecciones legislativas o locales más parte que la de emitir su voto personal. Esto no obstante, ejercerán las funciones y cumplimentarán los deberes inherentes a sus cargos.

Ho dic per S. Sª. la jutgessa de pau de Calp… podria complir la Llei, dic jo, i si vol anar a la processó podria anar de particular. No tinc cap cosa personal amb ella, ans al contrari – ella ho sap -, però les coses clares i la xocolata espesa.

Trona i plou. És el dia del Salvador i toca pujar a l’ermita, d’on es pot divisar el desgavell urbanístic de Calp, l’indret més bonic del món que em malmés en omplir-lo de vulgar i odiós ciment.

Continua tronant i plovent, sembla una tempesta ben agarrada. Són les 9 del matí.

Bon dia.

I això que és el dia de la Mare de Déu de les Neus.

Hem anat a misa, cantada per la coral Ifac de Calp. El director és de Pego i li diuem Ximo.

M’ha agradat el kirie i el sanctus.

L’eloqüent orador sagrat que ha fet el sermó ha pronunciat belles paraules demanant la protecció de la Mare de Déu per a tots els calpins i calpines.

Ens ha fet referències històriques al concili d’Efeso, on l’any 431 es va proclamar que Maria és la Mare de Déu – Theotokos – com ha dit el rector.

També s’ha referit al miracle de la neu del dia 5 d’agost al turó romà – Esquilino - on es va construir, per aquest motiu, la basílica de Santa Maria la Major.

Quines coses! A Eivissa on hi ha quantitat de gent amb el cognom Tur, la Mare de Déu de les Neus també és festa. També ho és a Agaete, a l’oest de l’illa de Gran Canaria. Allí demanen a la Verge que ploga amb un ritual ancestral, potser guanxe, que consisteix en colpejar l’aigua de la mar amb rames de pi que la gent obté d’un pinar que se’n diu Tamadaba que espere que no s’haja cremat.

Després hem visitat el carrer de la Font i el carrer de l’Ermita, tots dos ben decorats pel veinatge. El de la Font té una decoració feta amb ampolles blaves de Solan de Cabras, aigüa que ix d’una font d’un poble que es diu Beteta. La decoració del carrer l’Ermita és més sòbria, però molt elegant.

La mascletà ha estat una pasada de ritme. El pirotènic, el famós Caballer de Montcada. Ei! Que no és de Montcada és de Godella.

Després de la processó cap a la mitja nit es dispararà el castell a la mar. Fa molt bonic que els coets isquen de l’aigua, però massa ecològic no deu ser, sens comptar amb l’espant que produirà entre els peixos….

L’alfàbega tan gran que hi ha a l’església l’ha aconseguida Iolanda – la dona del regidor Joan Morató –  que és de Bétera (Iolanda, Joan és de Calp de la família dels Petits i Corrales), on fan les alfàbegues més grans del món.

Besets