La humitat frega el 100% i  la boirina  ha guanyat la matinada al Sol.
El plaer del matí ha estat l’amanida de lletçons amb olives adobades magistralment per ma tia Lola – Violina -; al punt de tot: de sal, d’orenga, de llorer, de vinagre….
El pot diu que les va fer el 20 de novembre de 2011.
A banda de votar la majoria absoluta de Mariano Rajoy,  aquell dia també es podien fer  coses interessants, com adobar olives.
Us de confesar que m’agraden molt les olives i les oliveres, i que, com va captar Luis Serna, li tinc certa mania als pins d’Alepo, eixos que guayen el paisatge quan s’abandona el conreu productiu i tradicional de vinyes, oliveres i ametllers.
És que no hi ha color.
Les vinyes, les oliveres i els ametllers es convenen molt més que els pins d’Alepo, encara que aquests són molt verds i tenen molt bona imatge; mireu:
De les vinyes podem fer raïm, panses, most, vi, mistela… El dia cap d’any  podem celebrar-lo amb raïm… què fariem amb les pinyes bordes del pi d’Alepo fora d’adornar?
Dels ametllers: ametlles, que poden torrar, fregir; fer pastissos d’ametlla…
Amb jolivert, pa i all: salsa d’ametlla per al peix de Calp o pepitòries per al pollastre…
De les oliveres, doncs, oli d’oliva que és un aliment ben bó i sa.
O olives adobades de tota mena: amb pebrella, amb vinagre, amb all, amb pebrera, amb llorer… fins i tot les podem farcir d’antxova, cosa que va ser un idea innovadora d’un alcoià en temps de crisi, com els d’ ara.
Una rameta d’olivera és senyal de pau.
Si em de veure la qualitat de la llenya, la del pi d’Alepo val ben poc si la comparem amb la de vinya, la d’olivera o la d’ametller.
Tot i això, si observem el terme de Calp aquest pi d’Alepo, que no és igual que aquell que fa pinyons, té majoria absoluta, com Mariano Rajoy.
I així són les coses.
2 comentaris a l'entrada: Sens mencionar els garrofers.