Decisions dintre de l’àmbit de l’administració de justícia que no semblen de trellat, i realment no ho són, hi ha i n’hi haurà tots els dies.
En el cas de Camps, s’ha d’admetre que el Codi Penal, per ara, no tipifica com a delicte la conducta de voler un ou, només un, a “un amiguito del alma”que t’ha fet uns regalets, encara que et considere un “gilipollas”; entre les coses que han eixit al judici.
Les conductes a enjudiciar haurien de ser altres, mireu: en la línia del que ha dit el ministre Montoro. O no?
Perquè és molt més greu i molt més perjudicial per a la societat, per exemple, fer una aeroport peatonal, sens avions, conquerit pels conills, que acceptar uns vestits de regal. O no?
Sempre que passen coses com les de Camps, o les de Garzon -per cap dels dos tinc especial devoció-, me’n recorde de don Alberto Zoghbi, professor de Filosofia del Dret que m’explicà el seu concepte marxista: una eina per protegir el regim històric vigent i els privilegis de les elits o classes dominants.
El veredicte d’ inculpabilitat de Camps ha provocat, en uns sectors de la societat, molta indignació.
Tanmateix, entre la classe política del PP, ara dominant, es manifesta una gran satisfacció.
Però esteu segurs que aquesta manifestació de satisfacció del PP és real?
De moment sembla que han recomanat a Camps que es prenga unes vacances, quan el que tocaria, en coherència amb, la celebrada per ells, decisió del jurat, és restablir-lo en el seu càrrec de President de la Generalitat. O no?
El problema del PP ara és què fer amb Francisco Camps.
No és el nostre problema.
Pingback: Mi gnomo preferido « CambiaCalp
Colgada entrega de hoy.
Un abrazo.
Juro que no he enterrado nada. He escrito colgada.
Això dels traductors automàtics ja se sap que poden convertir una “botella”, alcaldessa de Madrid, en una “ampolla”, que no se sap ben bé si és per posar-hi vi, o rebentar-la amb una agulla desinfectada prèviament.
Salut
Compensatio lucri cum damno?
L’altre dia canviant de canal vaig aterrar en Intereconomia. Justificaven la conducta de Camps comparant-la amb el merder que ara planeja sobre Pepe Blanco.
A mi em sembla molt perillós comparar delictes. Una conducta delictiva és delictiva i punt. Entrar en comparacions és entrar en demagògies, en com els d’Intereconomia.
La construcció de l’aeroport de conills “sembla” que ha produït més perjudici econòmic que lo dels “regalets”: l’aeroport no serveix de res i els regalets podrien haver servit per financiar un partit que ha guanyat elecció rere elecció, així que són diners ben invertits.
El problema és que la justícia no és justa ni objectiva, sinó injusta i subjectiva. Perquè, de fet, els paràmetres del què es considera just també canvien al llarg del temps. I eixos paràmetres moltes vegades van a remolc de l’evolució de la societat i moltes altres vegades en contra.
I Camps, ara mateixa és “no culpable”.
Estimat amic:
La Ley socialista del Jurado debería haber contemplado un número par de miembros constituyentes sin voto alguno de calidad. Así, la cosa de estos dos pimpollos podría haberse dirimido como en una final de copa del Rey, con prórroga y penaltis.
También encuentro cierta similaridad al hecho con lo acontecido en la final del festival de Eurovisión de 1973. En aquel año, la pérfida Albión nos escatimó los votos, y fue la canción de Luxemburgo la que pasó por encima del tórrido “Eres tú”.
Injusticia, legalidad progresista, miseria terrena: nada nuevo bajo el Sol.
Hauries d’estudiar dret. És una bona formació. La majoria de les persones no saben què són la ciència ni la filosofia del dret, ni les diferències dels models teòrics del dret processal i la realitat forense diària. Tampoc es tenen clars els conceptes de dret, llei, justícia, equitat, etc. Tampoc es pensa que el dret és un producte social i l’utilitat del dret com superestructura de manteniment del règim social vigent en un lloc i en un temps determinat. Del judici a Camps tinc algunes opinions, coincidents amb d’altres companys de professió, que ens reservem perquè no són políticament correctes per a la majoria de les persones i podrien ser malenteses. A l’àmbit del dret penal, les lleis del qual funcionen com una mena de constitució negativa, cal anar molt en compte a l’hora de considerar punibles certes conductes deficientment tipificades. És un defecte de tècnica legislativa. En allò que toca a Camps, ni tu, ni jo, sabem si és o no culpable… cosa distinta és que haja una declaració formal de no culpabilitat que, per les regles del joc, es tinguda per veritat, la qual cosa no vol dir que materialment ho siga. I es mantindrà com a veritat si no hi ha recurs o la declaració esdevé ferma.
El que sí sé, o pense, de Camps és que és coent, ridícul i fa molta vergonya. Un bon leit motiv per a la procacitat dels “veriueu-hos” de Xavi Castillo.
També tinc informació sobre què i qui hi ha darrere de tota la qüestió i les conexions que hi ha amb persones i d’altres casos de Calp. Coses que a tu te les diria en persona, però que al blog no les diré, tot i que qui tinga curiositat me les pot demanar.
El que és, o no, punible canvia pel temps segons decideix una elit dirigent. Fa no molt ací era punible l’adulteri, como ho és a l’Iran. Quin és el bé jurídic protegit amb la penalització de l’adulteri? És un bé ètic o només és una qüestió moral? Sabem destriar allò ètic d’allò moral?
Juro que no uso el traductor automático para leer. Otra cosa es que responda en castellano.
Lo de enterrada me ha sobrecogido.
Un abrazo a todos.
Estimat Ximo:
Aprobé Filosofía del Derecho (Derecho Natural) a cuenta del Elías Díaz, y tuve al cuñado de don Juan, el notario, en Procesal. Jurista lo seré en la próxima reencarnación si no lo impide el canto, la muerte espiritual o un destino esquivo.
Seamos serios y dejémonos de dengues. Existe una escuela italiana de pensamiento de Derecho Penal que define lo que es delito con dos castañas, dabuten. Y afirma: “Delito es exceder, de forma indiscutible, el nivel de inmoralidad medio de toda sociedad”. Si te mueves en los niveles de inmoralidad media, eso no es delito. A eso, un espagueti muy gracioso añadió: “Sí, sobrepasar los niveles de inmoralidad media, y además que te pillen”.
Vivimos en una sociedad hipócrita. Días atrás comentaba en el blog de Alfaqueque, lo terrible del escandaloso caso del “Fondo de Reptiles” andaluz, ERE´s fraudulentos por valor de 700 millones de euros. ¿Te imaginas cuántos trajes de a 1.000 euros se podían adquirir con semejante agujero negro? ¿Cuántos de los que vocean ahora contra este par de pimpollos y sus hazañas, no han defraudado a Hacienda por cantidades sustancialmente mayores a las percibidas por en ellos en especie?
Hay que ser horteras. El campismo ha sido hortera por definición y por estética. Hortera y fatuo. No hay más que ver al poronga que gobierna en Calpe; o al diputadete de la señorita pepis que se ha expresado hoy sin un mínimo de pudor ni respeto a la inteligencia ajena:
http://www.diarioinformacion.com/alicante/2012/01/27/diputado-pp-desea-peor-agonias-han-hecho-sufrir-camps/1216513.html
Saludos, amic.