LA GRÀCIA DELS ARTISTES POLÍTICS

Definitivament el meu successor en l’alcaldia de Calp, César Sánchez, sap d’art polític: és un dels bons.

Aprofita per la política, no tingueu cap dubte.

Ací teniu un exemple:

Hui els diaris locals porten notícies amb els següents titulars:

Calp excluye a sus concejales de las mesas de contratación para decidir adjudicaciones

La propuesta del alcalde persigue “dotar del máximo rigor y transparencia estas decisiones” ya que, de este modo, sólo prevalecerán los criterios técnicos de los trabajadores municipales, que son los “cualificados”

Los ediles de Calp no participaran en la adjudicación de contratos a empresas

O siga, que et traus de damunt una feina pesada i tediosa i tens la gràcia de convertir-ho en una decisió que dota a la contractació del màxim rigor, transparència,  i que  generarà confiança en l’administració de l’ajuntament.

Xe, millor impossible.

Cal, però, saber que les taules de contractació no contracten, fan les propostes de contractació després de fer una de les feines més tedioses per a un polític.

Ho sé, evidentment, per experiència, perquè no vaig tindre la gràcia d’escaquejar-me’n d’hores i hores de taules de contractació.

Perquè, a més, durant el temps de la meua alcaldia, entre la contractació ordinària, els dos anomenats plans Zapatero, el pla Confiança de la Generalitat i el Pla d’Acció Comercial, es pot constatar que ha segut el període de màxima activitat de contractació en la història de l’ajuntament de Calp, fins ara: hores i hores de feina, tot veient propostes de tot tipus.

Una taula de negociació, si hi ha concurrència, es pot passar algunes hores només obrint, en audiència pública, els sobres que porten la documentació de les propostes dels aspirants a contractistes.

Documentació jurídica, tècnica i econòmica.

És una feina ben feixuga que comporta l’anàlisi de la capacitat per contractar de qui ha presentat les propostes; qüestió que comporta llegir-te una gran quantitat de documentació, moltes vegades, força complicada.

Una vegada oberts els sobres de les propostes tècniques i econòmiques, han de quedar a l’abast de tots els contractistes i persones que vulguen veure-les, amb capacitat de fer al·legacions: pregaves perquè no hi hagueren.

Després, els serveis jurídics i tècnics de l’ajuntament informen tota la documentació d’acord amb les bases de la contractació i la llei.

Aquests informes qualifiquen les propostes perquè la mesa de contractació faça les propostes de contractació a l’òrgan competent que, segons la categoria del contracte, pot ser l’alcalde, un regidor amb delegació o el plenari.

La decisió final de la contractació, en tot cas i com hem vist, correspon sempre a un òrgan polític de l’ajuntament.

I jo trobava que la meua obligació era estar a les taules de contractació, i contribuir perquè el procés es desenvolupara d’acord amb les bases i les normes de la pròpia contractació.

Però estava enganyat, hauria segut millor no passar-me hores i hores en  taules de contractació, pels motius al·legats, segons els diaris, pel meu successor: màxim rigor, transparència i generació de confiança.

Així són les coses.

Bon dia.

Aquesta entrada ha esta publicada en Opinions i notícies. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

10 comentaris a l'entrada: LA GRÀCIA DELS ARTISTES POLÍTICS

  1. José Luis Luri diu:

    Lo admirable del caso es que los concejales han aplaudido la propuesta, con las orejas, claro. Serviles. Si el colmo de la transparencia es quitarlos de en medio será porque son opacos de sospecha. Desde luego, Calpe tiene lo que se merece, ganado a pulso, dechado de memocracia.

  2. Josep Joaquim Tur Císcar diu:

    Tu veuràs si no ho han aplaudit, amb el mort que s’han tret tots de damunt.

    Imagina certs membres de la corporació a una mesa de contractació, amb les competències lingüístiques que tenen o, millor dit, que no tenen.

    Per a morir-se!!

  3. David Luri diu:

    Apreciado Ximo.

    Leo con interés tu exposición, que termina de despejarme tantas dudas como nuevas vienen a mi mente. El proceso en sí, como bien explicas, ha de ser imperativamente transparente y del dominio público. Por tanto, no entiendo esa ‘necesidad de transparencia’ que ahora biene a dotarse al asunto. O bien no existía toda la limpidez que debía de haber y se ha optado por esa salida, en vez de hacer valer la ley y que los señores concejales se suden su sueldo. O bien hay un interés directo en que las cosas se hagan de ese modo, por razones que los ciudadanos desconozcamos aunque podamos sospechar.

    Un saludo.

    David Luri

  4. Josep Joaquim Tur Císcar diu:

    En principi, no es guanya ni es perd transparència, ni rigor, per la participació, o no, dels membres de la corporació a les taules de negociació, la qual cosa comporta una dedicació que pot ser feixuga.
    Si qui forma part de la mesa, per exemple, és un analfabet funcional, perquè és inhàbil per entendre les propostes dels contractistes, només faria que entorpir el procediment.
    Eixe podria ser un motiu de la decisió de César Sánchez que, evidentment, aplaudiran els serveis jurídics i tècnics de l’ajuntament.
    Cosa distinta és l’habilitat política de l’alcalde, que la té, per vendre la qüestió com a part d’una política adreçada al rigor, la transparencia i la generació de confiança.
    He conegut polítics de molta confiança i tècnics que se’ls hauria de donar de menjar a part, com es sol dir.
    Altra qüestió és l’ampli camp de discrecionalitat que hi ha a les adjudicacions, tot permés per la llei de contractes que s’hauria de perfeccionar.
    Eixe camp de discrecionalitat és una de les causes de la corrupció observada, principalment, entre polítics que pertanyen als partits que toquen o poden tocar poder, l’anomenat establishment bipartidista que ha creat l’actual marc constitucional i electoral.

    Salutacions.

  5. José Luis Luri diu:

    Vamos, Ximo, pasándotelo a limpio, que sospechas que el fondo del asunto es que César considera a sus concejales como una banda de tarugos. No quiero resultar caldúo, pero vaya con el pachorcho.

  6. David Luri diu:

    También es lo que he interpretado yo, pero vamos.. a esos tarugos los ha puesto el señorito político de carrera. ¿Ahora reniega de ellos? Además, tengo entendido que alguno de esos concejales de tarugos tienen poco y están dando muy buen uso a su posición, para sus intereses, claro…

  7. Josep Joaquim Tur Císcar diu:

    Això és fer suposicions.
    L’únic que puc constatar i percebre és l’habilitat de l’alcalde per la gestió de la seua imatge als mitjans de comunicació, i semblar un avançat polític tot fent propostes, algunes de les quals estic d’acord, com les llistes obertes i la limitació temporal dels càrrecs de govern.
    D’altres propostes, simplement, em causa gràcia com sap vendre-les de bé; i aquesta de vetar la participació dels regidor a les meses de contractació, la tasca de les quals no és contractar, sinó informar i fer propostes és un exemple candent.
    S’estalvien feina i això redunda en totes les virtuts dites: rigor, transparència, generació de confiança.
    Xe, que ho trobe hàbil. La resta, hipòtesi a investigar. Ho hauria de fer, dic jo, la lleial oposició, no?

  8. José Luis Luri diu:

    Hombre, habilidad… no hace falta ser Messi para regatear a un cojo…

  9. Marisa diu:

    Me ha encantado el debate. Si los políticos representan a los ciudadanos……para evitar la palabra “corrupción”, ¿No deberían de trabajar más? por ejemplo, Si la Ley de contratación , es tan ambigua, y admite mucho margen discrecional ¿el Parlamento no debería modificar la Ley?, ¿por qué no se hace? ¿ cuesta mucho trabajo o no interesa cambiarla?. Si es por lo primero -que trabajen, para eso se presentan a las elecciones, y reciben una retribución, cuando tienen un cargo político. Si es por lo segundo -corrupción-.
    ¿Por qué no estudiamos más la legislación comparada que suelen tener mayores mecanismos para impedir la corrupción? Estados, en los cuales las Leyes están por encima de intereses privados, como debería de ser un estado de derecho y así lo dice nuestra Constitución. No Italia, ja,ja.
    Respecto del Sr. Alcalde de Calpe, asignaturas, masters, cursos de Relaciones Públicas, Publicidad, y Marketing habrá estudiado, y también tiene una amplia y buena “carrera política” y , en un partido que gana elecciones generales con mayoría absoluta, desde joven ha estudiado y vivido de la política ¿cuantos años son esos? mas qué cualquier Licenciatura, que desconozco si tiene alguna. Parece, que según algunos comentarios le dan MATRÍCULA.

  10. Josep Joaquim Tur Císcar diu:

    La teua intervenció em sembla molt encertada. Per què no es canvia un marc legal que permet la corrupció? La pregunta és molt bona i les respostes les podriem trobar als temaris de filosofía del dret. Com sé que has passat amb èxit per la facultat de dret, què et semblaria recordar el concepte de dret per al materialisme històric? Això és, una superestructura lligada als interessos dels grups que l’han creada, al servei de la classe que té el domini dels mitjans de producció, de comunicació, de repressió.
    A partir d’aquesta concepció del dret només cal esperar el canvi si convé als legisladors que formen part de l’establishment (PP – PSOE), els quals si analitzem el que fan deduirem qui representen.

Els comentaris estan tancats.