EXEMPLE D’ARTICLES CONSTITUCIONALS D’UN ESTAT LAIC

El text, de tipus legal,  que hi ha més abaix, és una traducció, quasi literal, d’articles d’una Constitució d’un veritable estat laic, on de debó no hi hauria, de dret, cap religió.

Deixe a la curiositat de les persones la decissió d’esbrinar l’orige d’aquest text exemplar, en la traducció del qual he llevat els elements identificadors més explícits.

Però abans, perquè pugueu fer comparacions, vos deixe els enllaços que defineixen la relació de l’Estat espanyol amb l’Estat del Vaticà, representant de la religió oficial majoritària, des de fa més de tretze segles, tot i que ha conviscut amb d’altres religions, sobre tot des dels segles VII, conversió de Recaredo al catolicisme, fins al segle XV, expulsió del jueus pels Reis Catòlics, o fins el segle XVII, expulsió dels Moriscs.

1953. http://www.vatican.va/roman_curia/secretariat_state/archivio/documents/rc_seg-st_19530827_concordato-spagna_sp.html.

1979. http://www.vatican.va/roman_curia/secretariat_state/archivio/documents/rc_seg-st_19790103_santa-sede-spagna_sp.html

ARTICLES CONSTITUCIONALS D’UN ESTAT LAIC

Article “X”. No podran ser fonaments de privilegi jurídic: la naturalesa, la filiació, el sexe, la classe social, la riquesa, les idees polítiques ni les creences religioses.
L’Estat no reconeix distincions ni títols nobiliaris.

Article “Y”. Totes les confessions religioses seran considerades com a Associacions sotmeses a una llei especial.

L’Estat, les regions, les províncies i els Municipis, no mantindran, afavoriran, ni auxiliaran econòmicament a les Esglésies, Associacions i Institucions religioses.

Una llei especial regularà la total extinció, en un termini màxim de dos anys, del pressupost del Clergat.

Queden dissoltes aquelles Ordres religioses que estatutàriament imposen, a més dels tres vots canònics, un altre especial d’obediència a autoritat diferent de la legítima de l’Estat. Els seus béns seran nacionalitzats i afectats a finalitats benèfiques i docents.

Les altres Ordenes religioses se sotmetran a una llei especial votada per aquestes Corts Constituents i ajustada a les següents bases:

1. Dissolució d’aquelles que, per les seues activitats, constituïsquen un perill per a la seguretat de l’Estat,

2. Inscripció d’aquelles que hagen de subsistir, en un Registre especial dependent del Ministeri de justícia.

3. Incapacitat d’adquirir i conservar, per si o per persona interposada, més béns que els que, prèvia justificació, es destinen al seu habitatge o al compliment directe de les seues finalitats privatives.

4. Prohibició d’exercir la industrial el comerç o l’ensenyament.

5. Submissió a totes les lleis tributàries del país.

6. Obligació de rendir anualment comptes a l’Estat de la inversió dels seus béns en relació amb les finalitats de l’Associació.

Els béns de les Ordenes religioses podran ser nacionalitzats.

Article “Z”. La llibertat de consciència i el dret de professar i practicar lliurement qualsevol religió queden garantits en tot el territori de l’Estat, excepte el respecte a causa de les exigències de la moral pública.

Els cementeris estaran sotmesos exclusivament a la jurisdicció civil. No podrà haver-hi en ells separació de recintes per motius religiosos.

Totes les confessions podran exercir els seus cultes privadament. Les manifestacions públiques del culte hauran de ser, en cada cas, autoritzades pel Govern.

Ningú no podrà ser compel·lit a declarar oficialment les seues creences religioses.

La condició religiosa no constituirà circumstància modificativa de la personalitat civil ni política.

Aquesta entrada ha esta publicada en Opinions i notícies. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.