Canvi de paradigma econòmic

En aquesta crisi, o estafa, la qüestió principal a resoldre és la gran quantitat de persones que estan a l’atur.

Un estat que s’autoqualifica de social i que té la solidaritat entre els principis que inspiren els seu ordenament jurídic ha de tindre, té, mecanismes de sobirania per pal·liar la situació d’emergència que tenen moltes persones per viure.

Els governs, estatals, autonòmics i locals, han d’articular respostes al problema de l’atur, i no val, només, la caritat cristiana o la solidaritat individual.

Calen polítiques i iniciatives públiques de debò solidàries, que garantisquen que totes les persones gaudisquen d’un habitatge digne, d’uns ingressos que els garantisca l’adquisició, amb dignitat, d’allò que els és més necessari per viure: els aliments que proporcionen les calories necessàries determinades per la fisiologia humana.

Totes les persones han de tindre accés a la sanitat i a l’educació de qualitat, sens diferències determinades per les capacitats econòmiques de les persones. Això se’n diu aplicar el principi d’igualtat.

No és moment per a més paraules referides als moments durs com les pronunciades per Rajoy des de Lima.

És moment de mirar per les persones més que pels mercats de capital, l’hora d’abandonar les austeritats de les quals s’ha demostrat empíricament que són inútils per remuntar la situació. Perquè impedeixen el creixement. la creació de riquesa, la creació de llocs de treball, i ens sotmeten a un pessimisme econòmic que es correspon al que tenen les persones davant la manca d’ocupació i per l’absència d’oportunitats.

Cal un canvi de paradigma econòmic, dels valors que anteposen els mercats de capital a la dignitat de les persones.

Posar tota la riquesa de l’estat al servei del interessos generals.